Prolífics, virtuosos i desenfadats són els tres adjectius que millor defineixen la unió entre l’Andreu, el Gabriel, el Lluc, el Quim, el Pau i el Roger. El grup, nascut al 2017 a Espolla (l’Alt Empordà) està revolucionant el panorama català gràcies a les seves lletres agudes i el seu esperit satíric.

El 2017 comencen a tocar les cançons que el Quim Carandell acumulava des de l’adolescència. Des del Cuartelillo d’Espolla, la base operativa del grup i antiga caserna de la guàrdia civil, el grup assaja, evoluciona i perfecciona aquestes cançons. Un any després de començar a tocar plegats, aconsegueixen gravar el seu primer EP, La Ludwig Band.

Dos anys més tard, en plena pandèmia, publiquen el primer disc de llarga durada titulat Al límit de la tonalitat. Un àlbum concebut des del pop-rock més clàssic fins al folk més local amb arranjaments ordits amb delicadesa. Vuit cançons de Marta a Judes amb influències directes de la cançó rock de Pau Riba o del pop melós d’ABBA.

En només un any publiquen un nou disc, titulat La mateixa sort amb el que guanyen el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de l’any i el Premi Cerverí a la millor lletra en català per S’ha mort l’home més vell d’Espolla, que els consolida com un dels valors emergents més interessants de l’escena catalana.

El 2023 els porta un nou disc sota el braç titulat Gràcies per venir i és que si per alguna cosa destaca La Ludwig és per ser un grup molt prolífic. Creat en poc més d’un any, el disc potencia l’esperit coral de la banda amb arranjaments que s’eleven cap a sonoritats més roqueres, enfocades al directe, sense deixar de banda les harmonitzacions ordides i delicades. Les lletres segueixen sent el pal de paller de La Ludwig Band i troben el punt en comú en personatges vinguts de l’amistat, la feina i l’amor.