L’univers musical de Pol Cruells és resultat d’una evolució contínua, una fusió entre la cançó mediterrània i el pop experimental. El baixista de Sabadell ha publicat ja cinc discs de llarga durada. Inicia la seva discografia amb Passeu, passeu… amb aires d’americana, i segueix amb Casa i vent on es fa evident el seu tarannà mediterrani, que consolida amb Astronauta de terrat, el seu treball més folk. Amb Fanzín inicia un gir cap a un pop madur que evoluciona cap al seu darrer disc, Planeta Miret, el seu treball més experimental.

Cruells compagina la seva trajectòria en solitari amb la faceta de baixista d’Els Amics de les Arts i ha col·laborat, de forma esporàdica, amb altres artistes com Caïm Riba o Joana Serrat o Joan Dausà.

Planeta Miret és un disc de referències eclèctiques, de cançons que beuen de la world music, l’electro pop i fins i tot el jazz; una aposta per l’experimentació i la improvisació, amb una trajectòria caracteritzada per fugir constantment de la repetició. Com a baixista i cantant, Pol Cruells ha enfocat la producció de Planeta Miret portant el baix elèctric a primer terme, substituint totalment les guitarres; també s’ha optat per una base rítmica centrada en les programacions i percussions electròniques, així com l’ús intensiu de sintetitzadors i samples per l’acompanyament harmònic.

A nivell de continguts, Planeta Miret destil·la intimisme amb temes com Xiuxiueig eixordador, Clavellina i Les cançons van per dins; per altra banda hi apareixen referències socials a La vida en estríming, Rider i Crits de poeta; també segueix reivindicant el respecte per la natura des del positivisme a Les veus de l’endemà, i fins i tot s’hi troba un cant a l’amistat amb Gràcies.